Zoí Mavrommatis: Gaudiré al màxim l’Europeu perquè no sé quan serà el proper cop que pugui tornar a jugar-lo

Nascuda a Catalunya fa 18 anys, Zoí Mavrommatis va descobrir el vòlei just quan acabava la primària. En només set anys, la jove jugadora ha fet un salt meteòric, en part, per la seva presència a la GET Blume, on, segons ella, “vaig millorar molt tant a nivell tècnic com físic”. Ara, a només tres dies de debutar amb la absoluta de la selecció espanyola en l’Europeu, Mavrommatis segueix sense creure’s el que està a punt d’experimentar. “Fins que no surti a pista no seré conscient el que estem a punt de viure”, assenyala.

Aquest estiu, precisament, serà més que rellevant a la vida de Zoí. Primer, pel fet de debutar a un Campionat d’Europa amb la selecció, cosa que no havia succeït mai abans, ni tan sols amb les categories inferiors. I segon, per abandonar el club de la seva vida, el DSV Sant Cugat, per donar una passa a la seva carrera esportiva i fitxar per l’Arenal Emevé, equip que entrena Pascual Saurín, seleccionador espanyol.

“Suposo que el que em tocarà viure és un cúmul de respostes a les oportunitats que m’han anat sorgint i que, crec, he anat guanyant-me amb treball”, assenyala la jove jugadora. Per ella, el voleibol segueix sent un esport del qual gaudeix, però, actualment, amb una filosofia un pèl més rigorosa, només pel simple fet que és del que vol viure en els propers anys. Mavrommatis senyala que fer una passa cap a Arenal suposa un esglaó molt gran a la seva carrera, ja que és el principi d’un camí que, qui sap si algun dia la durà a l’estranger; això és, en realitat, el seu desig.

“Gaudiré tot el que pugui perquè no sé quan serà el proper cop que pugui tornar a jugar un Europeu”, destaca la jove jugadora catalana. Per no caure presa dels nervis previs a un torneig d’aquestes dimensions, Mavrommatis ha rebut el suport de les seves companyes d’equip, les quals considera com una família. “Som una pinya i això et dona més tranquil·litat; quan tinc un mal dia o quan dubto en alguna cosa, elles sempre són allà per ajudar-me en el que poden”, destaca.

Zoí Mavrommatis és exigent amb si mateixa, i creu que aquesta no ha estat una gran temporada a nivell personal. “Només em queda entrenar, entrenar i entrenar per poder arribar a demostrar tot el potencial que porto dins”, comenta il·lusionada. Segons hem pogut saber, a Lugo farà sessions dobles d’entrenament, combinant pista i gimnàs, un fet que la motiva especialment. “Vull entrenar dur i guanyar-me, amb sacrifici, minuts de joc a la pista amb la intenció d’acabar la temporada sent titular”. A la seva posició tindrà la competència de dos jugadores amb talent i més experimentades que ella, com és el cas de Lucia Prol i Carolina Camino, amb les que haurà de competir per guanyar-se un lloc al terreny de joc. “Per a mi és un repte, i per això tinc tantes ganes de començar”, finalitza.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Desplaça cap amunt