S’apaga la llum d’una de les insígnies del Club Natació Sabadell Vòlei. Oto Lusic, capità i llegenda de l’entitat sabadellenca de la qual ha format part els últims 25 anys, va decidir retirar-se el passat octubre. Els problemes físics a l’espatlla, guitza constant de l’esportista del CNS Vòlei, han precipitat la decisió del jugador, que obre un nou capítol a la seva vida, allunyat ara del paper que tenia com a capità de l’entitat del Vallès. “Gran part de la meva personalitat és gràcies al voleibol, a les persones que m’he creuat en aquest món” explica el nostre protagonista.
El jugador de vòlei, originari de Sarajevo, va enganxar-se al voleibol des de ben petit, quan va arribar a Sabadell. ‘Estar en un lloc on t’hi trobes còmode, els companys acaben fent-se amics i tot va com la seda és una cosa que estic agraït que m’hagi ocorregut al CNS Vòlei’, confessa l’esportista, que ha estat lligat a una pilota de voleibol activament durant 25 anys, un fet del que poques persones poden presumir a la seva carrera esportiva.
Lusic va incorporar-se a la secció de voleibol del Club Natació Sabadell seguint les passes del seu germà, que començava a fer-se un nom en la secció del vòlei. Ell, provinent de la natació, va anar desenvolupant també un talent pel voleibol alhora que duia a terme accions de club com activacions, fer costat a la junta directiva o assolir la capitania del primer equip. ‘Aquesta implicació ha fet que la gent em conegui i tingui l’oportunitat de saber qui és realment l’Oto Lusic més enllà de la pista”.
Creixent amb Manel Ledes, jugador també del CNS Vòlei com a referent, Lusic s’ha convertit amb el pas dels anys en el mirall en el qual reflectir-se les noves generacions que volen marcar una època en l’entitat vallesana. ‘Jo només tracto de fer la meva feina el millor possible’, admetent que mai s’ha sentit com un referent fins que ha arribat el moment de dir adéu. ‘Podria dir-se que jo aprenia de la resta, perquè veia als joves que pujaven amb un talent del qual se’n podrien extreure coneixements’, assenyala.
El número 10 de l’equip de Roberto Pozzato va aportar treball, sacrifici i passió pel que feia amb el resultat final d’acabar convertint-se en el capità. ‘Gran part de la meva personalitat és gràcies al voleibol, gràcies a les persones que m’he creuat en aquest món, recalca novament Lusic, coneixedor de que, després de retirar-se, ha marcat una època en el conjunt vallesà. Ara, després de penjar les sabates de joc, l’esportista encara es debat sobre a què dedicar les seves estones lliures. L’Oto, però, també seguirà acudint al PAV 3 a animar als seus companys un cop hagi passat el dol de deixar un equip a qui considera pràcticament una segona família.
‘No puc fer res més que agrair a tothom a qui m’he creuat durant tants anys pel que m’han aportat, ensenyat, i fet gaudir’, finalitza Lusic. Esperem que, en els propers anys, ja no només en el Club Natació Sabadell Vòlei, si no que en el teixit voleibolístic català, trobem més persones com l’Oto.
