Amb només 25 anys, ha jugat a Mèxic, Brasil, Estats Units i Espanya, a més de participar en una Copa del Món representant a Mèxic. Aquest és un breu resum de la trajectòria de Mauro Isaac Fuentes, punta del Barça Voleibol, que es prepara per debutar aquest dijous a la Copa del Rei de Soria. El jove jugador compagina la vida d’esportista d’elit amb la de creador de contingut, ja que en el seu temps lliure, Fuentes fa videotutorials per Youtube i Instagram, ensenyant tècniques de voleibol i algunes de les seves vivències. Amb 226.000 subscriptors a Youtube i més de 73.000 a Instagram, el mexicà ha trobat en les xarxes socials una forma d’expandir el voleibol arreu del món.
• Per a qui no et conegui, qui és Mauro Isaac Fuentes?
Sóc un jugador de voleibol de la Selecció Mexicana i del Barça Voleibol; tinc 25 anys i, abans de recalar on estic ara, vaig passar per una escola de voleibol al Brasil, on he jugat de forma semiprofessional, també fent-ho a Mèxic i els Estats Units. Malgrat la meva curta edat, he pogut participar en una Copa del Món de voleibol defensant els colors de la tricolor, concretament en el Mundial de Polònia i Eslovènia, que es va disputar el passat estiu.
• Has jugat a nivell professional a Mèxic, el Brasil i Espanya. En quin d’aquestes lligues consideres que hi ha major nivell? Quines diferències hi ha en cadascuna d’aquestes competicions?
Crec que, de les tres competicions nacionals, el nivell més elevat que he vist i on major competitivitat existeix és a Mèxic. En el certamen brasiler és cert que hi ha un nivell molt alt, ja que és un país on el vòlei el juguen els nens des de ben petits, per la qual cosa el nombre de jugadors competitius és enorme. A Espanya és tot bastant igualat, encara que si és cert que existeix major diferència entre els primers classificats i els equips que es troben en la zona baixa de la taula.
• Des de quan el voleibol va passar de ser un esport o hobby a un treball en la teva vida?
Fa aproximadament dues temporades que el voleibol va deixar de ser un hobby, és a dir, me’l vaig prendre com una cosa molt més seriosa del que al principi vaig imaginar. De petit, per a mi el voleibol era una cosa competitiva i esperava que un dia fos el meu treball o manteniment, fins que, arribat el dia, t’adones que augmentes el nivell, competeixes amb millors equips i, en conseqüència, es torna tot en alguna cosa d’una altra dimensió.
• Creus que anar canviant de lliga i països t’ha fet millor jugador?
No crec que es degui únicament al canvi de països, sinó més al canvi d’entrenadors. Hi ha alguns preparadors que tenen unes certes filosofies d’entrenaments i, anar aprenent de cadascuna d’elles, implica que et converteixis gradualment en un jugador més complet. Si et centres únicament en els consells d’un entrenador, limites la teva capacitat de millora i al mateix temps el teu coneixement del voleibol.
• Quins reptes esportius et planteges en els pròxims mesos/anys?
A nivell de clubs encara no tinc clar què m’oferirà el futur, encara que sí que sé que voldré continuar dedicant-me professionalment al voleibol. En relació a la selecció nacional, com qualsevol altre esportista, el major somni i assoliment possible és el de disputar algun dia uns Jocs Olímpics.
• On et veus després de deixar el voleibol a nivell professional?
Com sol passar en la majoria d’esports, una vegada hagi fet un pas al costat a nivell competitiu, m’agradaria dedicar-me a l’ensenyament, és a dir, poder exercir com a entrenador de voleibol. On, encara no ho sé, podria ser a Espanya, a Mèxic o a qualsevol altre país, però encara no ho tinc pensat, ja que és una cosa que, al meu parer, encara em queda lluny.
• És Youtube un dels llocs on podries acabar després de penjar els ‘tennis’?
No descarto que pugui ser un lloc on m’hi quedi després de finalitzar la meva carrera esportiva, encara que, això sí, compaginant-lo amb el meu treball d’entrenador de voleibol. No sé si podré allargar-ho per sempre el crear contingut de voleibol, encara que sí que puc assegurar-te que poder tenir una comunitat amb la qual conversar, compartir idees i transmetre’ls les meves vivències, és una cosa molt bonica i que m’omple.
• Explica’ns. De quina forma va sorgir la idea de penjar vídeos sobre voleibol en la plataforma?
La idea del canal sorgeix perquè, en un primer moment, havia intentat trobar contingut de voleibol en xarxes socials i no vaig trobar res. Llavors, durant el temps en què vaig estar al Brasil, vaig patir una lesió i, mentre em recuperava, amics i companys em preguntaven com eren els entrenaments, què practicàvem més, quins menys… Crec que aquest tipus de contingut és una cosa nova i poder aprofundir en això m’enorgulleix. La idea inicial era fer costat a la gent que aprenia perquè poguessin entrenar conceptes bàsics de manera autodidacta, encara que actualment ja hem arribat a una mena de contingut més específic per a jugadors una mica més experimentats.
• De quina forma et prepares per a arribar a aquestes grans quantitats de públic? Té el voleibol suficient contingut per a compartir?
En realitat no em preparo de forma molt concisa per a arribar a tot aquest públic que em segueix. Només intento recordar que ensenyo el que sé per a divertir-me i poder compartir els meus coneixements amb els altres. Respecte al contingut dels meus vídeos, crec que sempre existeixen coses noves que executar i gravar per a pujar a YouTube. A més, compto amb una gran comunitat que m’aporta idees més que interessants per a dur a terme i, potser, sense ells no hauria realitzat tants vídeos com tinc avui dia.
• Què és el millor i el pitjor de les xarxes socials?
Com a creador de contingut, les xarxes socials ajuden a enviar un missatge que tinguis al cap a altres persones, a més d’aconseguir arribar a éssers als quals mai imaginaves, només fer-ho mitjançant internet. La capacitat de comunicació és immensament gran, ja que he entaulat amistats relacionades amb el voleibol simplement pel fet de parlar a través d’una pantalla. Per contra, les xarxes són altament adictives, ja que no existeix un control exacte sobre elles, és a dir, pots passar-te 1 hora o 5 hores mirant vídeos a TikTok o els Reels d’Instagram. En general, perdem molt temps d’oci enganxats a una pantalla, quan podríem aprofitar-ho fent coses com passar temps amb amics, família, llegir, escriure, fer esport o qualsevol cosa. No crec que estigui malament fer servir les xarxes socials, encara que sí amb cap, perquè consumir-les de manera excessiva ens genera dependència i no podem viure enganxats a una pantalla.
• D’on provenen la major part dels teus seguidors? És una pressió ser un exemple per als més petits?
El país d’on prové la major base dels meus seguidors és Mèxic, és normal, jo soc d’allà i a més la gent sap que jugo a la selecció. Espanya, l’Argentina i Xile són països on tinc una mica menys de seguidors però que, tot i així, les quantitats són bastant similars. No sento cap mena de pressió sobre el meu contingut cap als més petits, sinó una responsabilitat. Si sé que existeixen menors que consumeixen els meus continguts, no publicaré coses relacionades amb alcohol o altres coses. Cal ser responsable amb una imatge digna tant dins com fora de la pista, a més de les xarxes socials.
• T’has guanyat algun tipus de sobrenom entre els teus companys pel simple fet de ser un youtuber? Com ho compagines amb les teves activitats diàries?
Els meus companys em solen dir “petit gegant”, que és el nom que li vaig donar a la meva audiència quan vaig començar a interactuar amb ella; és una cosa que ni m’incomoda ni res per l’estil, és més, acostumo a somriure quan em criden d’aquesta manera. En general, als matins i a les tardes, entre mig dels entrenaments, acostumo a gravar els meus vídeos. Crec que, amb una bona organització i un bon equip de treball (com ho són els meus editors) tot és possible. Sense ells no seria capaç de mantenir el canal com el tinc avui dia.
• Canvia molt el Mauro com a persona del Mauro com a jugador?
La meva personalitat no canvia ni dins ni fora de la pista, igual que darrere de la pantalla. Alguna vegada, parlant amb seguidors, m’han comentat que els semblo la mateixa persona que la dels vídeos, i això m’alegra, perquè no vull crear cap personatge, simplement ser el mateix Mauro per a tothom que desitgi conèixer-me.
• Quins diries que són els teus punts forts com a jugador? I els febles?
Els meus punts forts crec que es troben més en la zona ofensiva, ja sigui la rematada o el servei. Com podràs imaginar, la parcel·la defensiva la tinc una mica més feble, sobretot en comparació amb quan haig d’atacar. Tot i així, són aspectes del joc que continuo entrenant per a anar millorant-los dia a dia i poder convertir-me en un jugador més complet de cara a un futur.
