El gran salt d’Aleix Tarrazo: a la conquesta d’un somni

Nerviós i il·lusionat. Així es troba l’Aleix Tarrazo davant la trucada de la Federació Catalana de Voleibol, ja que reconeix que és la seva primera entrevista com a jugador de voleibol. Amb aquests mateixos nervis, l’esportista català afronta un gran repte en la seva curtíssima trajectòria com a esportista, ja que ha fitxat, amb només 18 anys, per un dels grans equips d’Espanya com és l’Unicaja Costa de Almería. “No m’ho vaig pensar dos cops; tal i com vaig rebre la proposta i varen comentar-me el projecte vaig dir que sí: hi ha trens que només passen un cop a la vida i jo havia de pujar-me en ell”, assenyala.

La trajectòria de l’Aleix és diferent a l’habitual en els jugadors de voleibol, ja que ell va començar a practicar el nostre esport fa només 3 anys. “Jo jugava a futbol però volia dur a terme un canvi, i un dia, jugant a vòlei platja, em van recomanar que provés aquest esport per la meva alçada”, explica Tarrazo. “Vaig provar sort al Club Vòlei Sant Martí i, en només sis mesos, ja competia amb l’equip de Primera Divisió Nacional”, comenta.

Al finalitzar aquella temporada, el jove jugador va rebre una trucada per formar part en la campanya 2023-2024 de la concentració permanent de Palència, on hi acostumen a anar els jugadors joves amb més projecció i talent de tot el país. “Jo estava acostumat a estar al costat dels meus pares, i de cop i volta havia de decidir si seguir amb ells o agafar l’oportunitat, anar lluny de casa i canviar el meu estil de vida per complert”, posa de manifest l’Aleix. “A la persona que més li va costar de creure tot el que passava era la meva mare, ja que estava acostumada a tenir-me al seu costat”, afegeix. Tot i això, els familiars de l’Aleix Tarrazo van recolzar-lo fins al final, prengués la decisió que prengués. “Tenia dubtes, però ara, amb perspectiva, veig que ha estat una gran determinació, que m’ha ajudat a madurar més ràpid i ser més independent”, assereix.

L’Aleix, que fa 2 metres d’alçada, es desenvolupa com a central, ja que ell creu que, per la seva mida, és l’única posició que pot ocupar. “La meva feina és la de bloquejar a la xarxa, intentar que cap pilota passi cap al nostre camp i tallar el màxim d’atacs possible”, diu. Aquesta és la principal premissa que se li va ensenyar des que va començar al CV Sant Martí, i que ha anat polint a Palència, juntament amb els atacs per definir els punts quan la bola queda semi-morta vora la xarxa.

Ara, Tarrazo afronta un dels reptes més importants de la seva vida: defensar els colors d’un històric com és l’Unicaja de Almería amb dos colossos com són Borja Ruiz i Victor Fernández, els centrals del conjunt de verd que compten amb una gran trajectòria a les seves esquenes. “Tinc dos companys i alhora rivals, i sé que d’ells puc aprendre molt, tant per a ser millor jugador i també per a convertir-me en un esportista molt més complert, tant a nivell físic com mental.

“Passi el que passi, sé que haig de continuar jugant, ja que el que està passant a la meva curta edat és un somni, doncs pocs adolescents tenen aquestes oportunitats i haig d’aprofitar-la al màxim”, conclou.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Desplaça cap amunt