Fundat fa pràcticament 25 anys pel seu actual president, David López, i un grup d’amics, neix el CV Vall d’Hebron, una entitat dedicada única i exclusivament al voleibol. Aquest club, pel qual han passat pràcticament 10.000 esportistes des de la seva creació, és una parada obligatòria per a qualsevol jugador/a de Barcelona i els voltants. Actualment, l’equip del districte d’Horta ostenta el títol d’entitat amb més equips federats a Catalunya, amb un total de 30.
‘Cada procés té el seu temps, i nosaltres hem anat fent petites passes per poder assolir el nivell institucional on som ara mateix’, explica David López Tapia, assegut en el seu despatx rodejat d’infinitat de trofeus, pilotes i reconeixements. No va ser fins a la temporada 2012-2013 que l’entitat va assolir els primers èxits esportius, coronant-se campions de la Copa Princesa i de la Superlliga Femenina 2, alhora que el primer equip masculí ascendia a la Lliga FEV.
Sense capacitat econòmica per mantenir els èxits d’ambdues branques, el club va decidir aguantar només al femení a l’elit, tot i que l’any següent també hi renunciaria per salvaguardar l’economia i el futur de l’entitat. ‘El més important per a nosaltres és tenir una bona base, i era per on s’havia d’anar en aquells complicats moments’, assenyala el president del CV Vall d’Hebron. L’entitat d’Horta es troba actualment en el seu zenit institucional, ja que compta amb pràcticament mig centenar de grups d’entrenament i de competició, que, segons el mandatari, ‘mouen a més de 4.500 persones entre esportistes, familiars i simpatitzants’.
Com es pot assolir un volum de feina tan elevat? Hores, hores i més hores, respon López. ‘És molt difícil trobar espais adequats a la pràctica del vòlei que estiguin disponibles pels caps de setmana’, comenta. El pavelló on disputa els seus partits, l’Ègora Olímpics, només admet un màxim de 15 partits cada cap de setmana, per la qual cosa ha de fer mans i mànigues per trobar un espai lliure pels voltants, on s’ha de coordinar amb altres esports com el basquetbol i el futbol sala.
‘Integració, igualtat o respecte són alguns dels nostres valors com a club, els quals intentem expandir al districte d’Horta-Guinardó perquè tothom, sigui infant o sigui adult, pugui tenir una vida saludable i feliç a través del voleibol’. Amb aquestes bases treballa l’entitat de la Vall d’Hebron, que ha vist com han passat pel club esportistes que més tard s’han fet un nom internacionalment, com Mar Arranz, Maria Segura o Mabel Caro.
El primer equip femení, que competeix des de fa diverses campanyes a la Superlliga Femenina 2, no ha començat la temporada amb els resultats esperats. Després de set jornades disputades, l’equip ha aconseguit només una victòria, però es manté a prop de les places de permanència, el que el president considera ‘la seva lliga’. ‘Tant de bo un dia puguem fer una passa més i competir a l’elit, però ara per ara no és viable poder ser a Superlliga Femenina’, replica David López. El president del CV Vall d’Hebron admet que tant al staff, com a les jugadores els hi faria il·lusió, però que, amb el sacrifici que la categoria comporta a escala d’entrenaments, preparació física i tècnica, desplaçaments, fitxatges… ningú podria assumir-ho.
‘Volem que el primer equip es nodreixi, en la mida del possible, amb gent de la casa, persones que portin cinc o més anys jugant aquí cada setmana’, declara el mandatari. Actualment, vora el 80% de la plantilla de Superlliga Femenina 2 s’ha format al club, si bé compta amb gent procedent d’altres equips que aporten més experiència a un equip molt jove.
