Un nou cas d’èxit precoç dins el vòlei català. Aquesta és la història d’en Bernat Castellà, un jove jugador de voleibol de Balaguer que, gràcies a la seva feina tant dins com fora la pista, li ha arribat l’oportunitat de jugar amb els millors jugadors d’Espanya la temporada 2024-2025 sota les ordres d’Alberto Toribio a Río Duero Sòria. “He invertit moltes hores en millorar alguns aspectes del meu joc per tal d’arribar on sóc ara, i això des de fora no es veu”, assenyala l’entrevistat.
Tot va començar fa pocs anys a l’institut de Balaguer, on en Bernat i uns amics, després de veure l’anime de Haikyuu!! van decidir jugar al voleibol. En aquell mateix curs, en els moments en què es podia a Educació Física, aprofitaven per imitar en Shoyo i els altres personatges de la sèrie. L’any següent, a la localitat balaguerenca es va crear el primer equip masculí, on s’hi va apuntar el Bernat i d’altres amics. En només uns mesos, en Sergi Mirada, entrenador del Rodi Balàfia Vòlei, va veure potencial en el Bernat i un amic seu i, arran d’aquí, se’ls va endur cap a Lleida per polir-los. En Bernat va ser fitxat pel juvenil però, degut al seu potencial i a moviments que s’han dut a terme en l’equip lleidatà, ha estat en dinàmica del primer equip durant pràcticament tota la temporada 2023-2024.
“Tinc moltes ganes de començar a tocar pilota amb els meus nous companys; he estat pràcticament tots els dies al gimnàs per guanyar múscul i resistència per poder adaptar-me, quan abans millor, a la Superlliga 1”, explica.
En Bernat explica que tot va succeir molt ràpid. Un company seu va parlar d’ell a l’Alberto Toribio i ell, interessat en aconseguir un altre col·locador pel seu equip, el va trucar per conèixer les seves intencions de cara a la temporada següent. Al cap de dos dies, el president del conjunt sorià ja li havia presentat el contracte amb el qual signaria pel seu nou equip. “He de dir que no hi vaig dubtar gaire, perquè al final, aquestes coses passen un cop a la vida, i no podia dir que no”, afirma en Bernat.
El jove jugador ha comptat amb el suport de la seva família, fonamental per a dur un moviment d’aquestes característiques essent només un adolescent. “Ells van recolzar des d’un primer moment; és clar que estaven molt contents perquè es tracta d’un contracte professional, i al mateix temps sorpresos perquè no a qualsevol els hi ofereixen el poder tenir un canvi d’aquesta magnitud”, disposa.
Les ganes de triomfar dins el món del voleibol, juntament amb l’adrenalina que suposa passar de no jugar a estar a l’elit en només tres anys han fet que fos relativament senzill seduïr en Bernat per aquest projecte: “Quan vaig ser a Palència una setmana entrenant i vaig trobar-me a un futur company, em va explicar com era la vida allà, tant dins com fora de les pistes, i ja m’havien guanyat”, explica.
La rivalitat sana que ha existit desde sempre amb el seu amic que va venir des de Balaguer ha fet que en Bernat millorés, no només com a jugador, si no com a persona. “En uns anys m’agradaria estar jugant a l’estranger, no sé si és molt ambiciós o no, però voldria veure món i conèixer altres cultures“, exposa el jove jugador quan és preguntat sobre un futur.
