La presidenta de la Federació Catalana de Voleibol, Maribel Zamora, ha exposat la seva visió sobre l’estat actual del voleibol espanyol en una entrevista al programa Se escribe voleibol, on ha contraposat el model català de gestió esportiva amb l’actual direcció de la Real Federación Española de Voleibol. En aquest context, Zamora ha explicat per què s’afegeix al posicionament de diversos membres de l’assemblea que consideren necessària una moció de censura, entenent-la com una possible eina per preservar l’estabilitat i el futur del voleibol estatal davant una situació que, segons adverteix, presenta riscos evidents.

Zamora ha situat el treball de la federació catalana com a exemple d’un model sòlid i contrastat, basat en la planificació, la participació activa dels clubs i la professionalització de l’estructura federativa. “Els nostres caps són els clubs”, ha afirmat, destacant que les decisions mai no es prenen d’esquena al territori i que totes les propostes passen prèviament per reunions amb les entitats abans d’arribar a l’assemblea.

La presidenta ha detallat que la gestió catalana es construeix amb previsions anuals, tancament rigorós d’exercicis i planificació anticipada de temporades, fugint de la improvisació. Aquest sistema, segons Zamora, permet garantir estabilitat econòmica, seguretat jurídica i una relació de confiança sostinguda amb els clubs, factors que considera imprescindibles en qualsevol projecte esportiu amb voluntat de futur.

També ha posat en valor la transparència comunicativa, explicant que informar de manera constant genera sentiment de pertinença i cohesió dins el col·lectiu del voleibol. “Sense comunicació no hi ha projecte compartit”, ha remarcat, insistint que la governança esportiva no pot desvincular-se del diàleg permanent amb el territori.

En contrast amb aquest sistema de treball, Zamora ha fet una anàlisi crítica però institucional de la gestió actual de la RFEVB sota la presidència de Felipe Pascual. La dirigent catalana lamenta la manca de diàleg estructurat amb les federacions territorials, l’absència de resposta a sol·licituds formals de reunió i una comunicació interna que considera insuficient per a una federació d’àmbit estatal.

Entre els aspectes que considera més sensibles assenyala l’aplicació de normes amb efectes retroactius, la gestió del procés de venda de la seu federativa, l’absència d’un director tècnic estatal —malgrat ser una obligació estatutària— i la manca d’una planificació estratègica global. “Una federació no pot funcionar a cop d’ocurrència”, ha advertit. Zamora insisteix que dirigir una federació implica preveure, escoltar assessors tècnics i jurídics i rendir comptes de manera constant, i defensa que cal informar de totes les decisions, per petites que siguin, per generar confiança i cohesió.

Zamora també lamenta la manca de visibilitat i de suport estructurat a la selecció, i adverteix que aquesta i altres mancances poden tenir conseqüències negatives per als clubs, els esportistes i la imatge del voleibol espanyol davant institucions i patrocinadors, especialment en un context esportiu cada vegada més competitiu.

La moció de censura, una resposta possible davant un escenari de risc

En aquest context, la presidenta catalana ha explicat que el seu posicionament favorable a la moció de censura s’emmarca en una lectura global de la situació del voleibol, i no en una voluntat de confrontació. Segons Zamora, es tracta d’una iniciativa col·lectiva liderada per altres actors, a la qual dona suport des de la responsabilitat institucional i la preocupació pel rumb de l’esport.

“La moció neix de la preocupació pel risc manifest en que s’està col·locant al voleibol estatal, no de l’enfrontament”, ha subratllat, tot afegint que el voleibol espanyol necessita un lideratge “capaç de fer equip, d’escoltar i de rodejar-se de professionals en l’àmbit tècnic, jurídic i econòmic” per afrontar els reptes actuals amb garanties.

Zamora també ha defensat la necessitat de construir un projecte de país, en què els èxits dels clubs en competicions europees esdevinguin una oportunitat col·lectiva per al voleibol espanyol. En aquest sentit, ha plantejat polítiques d’ajuda que no distorsionin les lligues però que permetin alleugerir les despeses derivades de la competició internacional.

Finalment, la presidenta de la FCVb ha conclòs que el model català demostra que el creixement esportiu només és sostenible si va acompanyat de bona governança, proximitat als clubs i rigor en la gestió, i ha advertit que, sense una reflexió profunda i un canvi de rumb compartit, el voleibol espanyol corre el risc de quedar despenjat del progrés que estan experimentant altres disciplines esportives, ja que es troba en greu risc de gestió tant administrativa com esportiva.