A pocs dies de l’inici de la Copa de la Reina 2026, el torneig del KO del voleibol femení estatal, l’Aina Berbel, una de les jugadores més experimentades i referents del DSV CV Sant Cugat, ha fet un espai en la seva apretada i exigent agenda per parlar amb la Federació Catalana de Voleibol i analitzar com afronta l’equip aquesta cita tan especial. La competició, que se celebrarà del 22 al 25 de gener al Pavelló Quico Cabrera de Santa Cruz de Tenerife, reunirà els vuit millors equips de la primera volta de la Lliga Iberdrola i convertirà l’illa en l’epicentre del voleibol femení nacional.

Amb sis participacions a la Copa de la Reina a les seves espatlles, Berbel encarna l’experiència, el compromís i el sentiment de pertinença d’un Sant Cugat que serà, un any més, l’únic representant català en una competició tan exigent com il·lusionant. En aquesta entrevista, la jugadora valora el moment de l’equip, el repte competitiu que suposa el torneig, el paper de l’experiència dins un grup que combina joventut i maduresa, i els records que li ha deixat, al llarg de la seva carrera esportiva, una de les cites més especials del calendari.

Com afrontes personalment una nova Copa de la Reina? (Si no m’equivoco, serà la teva sisena)

Personalment em fa moltíssima il·lusió. Sempre fa molta il·lusió jugar una Copa de la Reina: és el millor moment de la temporada i crec que és el reflex d’haver fet una molt bona primera volta. Actualment anem quartes, empatades amb les terceres, i crec que el Sant Cugat aquest any està més fort que mai. Tenim moltes ganes de menjar-nos el món.

Som un equip que barreja experiència i joventut, i crec que tot encaixa molt bé. A mi sempre em fa molta il·lusió poder jugar aquesta competició amb el club on porto jugant tota la vida. Poder representar-lo en una Copa de la Reina m’omple molt.

Com està preparant l’equip aquesta competició?

Portem molts mesos treballant molt bé i molt dur. L’equip està entrenant com mai, amb dobles sessions. Hem tingut partits molt complicats, situacions difícils que també et van donant experiència a poc a poc.

Ho estem plantejant com un partit molt important, perquè sabem que si perdem el primer partit no passem a la següent ronda. Crec que totes ho estem afrontant amb moltes ganes de treballar, molta il·lusió i molt compenetrades amb l’objectiu de guanyar aquest primer partit.

Quin resultat esperes? Parla’ns una mica dels rivals

Per a mi, aquesta Copa és una de les més igualades respecte a altres anys, igual que la lliga, perquè els equips s’han reforçat molt bé. No hi ha un líder clar i la classificació canvia setmana a setmana, i crec que això també es veurà reflectit a la Copa.

Ens ha tocat un quadre molt exigent. Nosaltres estem al grup amb l’IBSA de Gran Canària i, en cas de passar, jugaríem contra el guanyador del Heidelberg, que és el primer classificat, i el Melilla, que està fent un molt bon paper tot i ser un equip recent ascendit de Superlliga 2.

Són equips molt competitius, amb jugadores físicament molt fortes. Jo només espero que per part nostra ho donem tot, com a cada Copa, lluitant fins al final i traient el caràcter que estem demostrant que tenim aquest any.

És la cinquena Copa consecutiva amb el Sant Cugat. Es viu igual que les altres?

Cada Copa té un toc diferent i especial. Jo porto al club des que tenia 14 anys i ara en tinc 26, i crec que representar el club on has jugat tota la vida sempre fa molta il·lusió.

Cada edició és diferent: les companyes són diferents, l’entrenador és diferent, i les sensacions també ho són. Però sempre afronto les Copes amb moltes ganes i molta il·lusió. És el resultat d’haver treballat molt dur durant mesos.

Només el fet de veure l’ambient, viure la competició, veure la grada plena i les companyes donant-ho tot és una cosa que m’omple molt i em fa molt feliç viure-ho amb el Sant Cugat.

Amb la teva experiència en aquesta competició, quin és el teu paper dins l’equip com a veterana?

El meu paper és el mateix que en qualsevol altre partit: aportar calma i tranquil·litat, sobretot en aquells moments en què el partit es complica i poden aparèixer més nervis.

L’experiència et dona saber gestionar millor aquestes situacions, assumir responsabilitats quan toca —si hi ha una pilota decisiva o una acció important— i intentar sumar per a l’equip. També intento aportar bon ambient i bona actitud, que al final és el que fa que els equips funcionin bé.

Hi ha alguna cosa diferent en com viviu aquesta Copa respecte a anys anteriors?

Crec que sobretot el plantejament. Com a equip, la Copa és un objectiu cada any, igual que classificar-nos per als play-offs. Any rere any hem demostrat que és un objectiu ambiciós però assolible.

El fet de marcar-te un objectiu clar fa que la temporada pesi menys. Entrenar cada dia i competir cada cap de setmana és molt exigent, i poder treballar setmana a setmana amb l’objectiu clar de classificar-te fa que ho visquis diferent.

Potser altres anys era més una recompensa inesperada, però ara és un objectiu molt clar: cal treballar moltíssim a la primera volta per poder-hi ser.

Explica’ns alguna anècdota o el teu millor record en una Copa de la Reina

Amb el Sant Cugat, el millor record és la Copa que vam jugar a Sevilla. Vam passar quarts de final i ens vam enfrontar al Menorca en un partit que vam perdre 3-2, amb un tie-break molt ajustat que se’ns va escapar 15-13.

Tot i la derrota, l’essència d’aquell equip era espectacular. Vam treballar molt per ser-hi i aquell partit ens va fer veure que podíem arribar molt lluny. L’equip anava tot a una i ho vam viure molt intensament; és un dels millors records que tinc.

A nivell personal, també destaco haver pogut guanyar una Copa de la Reina amb el Logronyo. Ja fa uns quants anys, però poder dir que n’he guanyat una és un orgull després de tants anys treballant en el voleibol.