El voleibol català ha viscut amb profunda tristesa la pèrdua de Vicenç Puigdomènech, president del Club Voleibol Mundet i una de les figures més estimades i respectades del nostre esport, que ens va deixar el passat divendres.
Amb gairebé seixanta anys de trajectòria vinculada al voleibol, Puigdomènech va viure aquest esport des de totes les perspectives: jugador, entrenador, aplegapilotes i sobretot referent institucional al capdavant del CV Mundet des dels seus inicis. Des de la temporada 1961-62, quan el club va néixer sota el paraigua dels Salesians, Puigdomènech en va ser l’ànima, mantenint sempre viu l’esperit humil i formador que ha caracteritzat l’entitat.
“Som un club que no pot prometre caviar, però sí sinceritat i passió pel voleibol”, solia dir, amb l’orgull de veure com molts jugadors i jugadores formats a Mundet feien el salt a categories superiors.
Un llegat reconegut
El seu compromís amb el voleibol va anar molt més enllà del club. Puigdomènech va ser també membre de la Junta Directiva del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona (CEEB) i sempre va defensar el paper educatiu i formatiu de l’esport.
La Federació Catalana de Voleibol va voler reconèixer aquesta trajectòria creant el Premi Llegendari Vicenç Puigdomènech, que des de 2013 guardona aquelles persones que han dedicat la seva vida al voleibol i han deixat una empremta inesborrable. El primer distingit, com no podia ser d’una altra manera, va ser ell mateix. Des d’aleshores, figures com Miquel Martínez, Georgina Tomás, Dolors Esteve, Àngel Biosca, Montse Sanmartí o Santi Sanz, entre d’altres, han rebut el guardó que porta el seu nom.
Una pèrdua immensa
El record de Vicenç Puigdomènech quedarà per sempre vinculat al CV Mundet i a la història del voleibol català. La seva passió, la seva humilitat i la seva visió d’un voleibol formatiu i proper són un llegat que transcendeix generacions.
La Federació Catalana de Voleibol expressa el seu més sentit condol a la seva família, amics i a tota la comunitat del CV Mundet. El seu nom i la seva tasca quedaran sempre gravats en la memòria del nostre esport.
Descansi en pau, Vicenç.
