El passat dissabte al vespre la presidenta de la FCVb, Maribel Zamora, va comparèixer als micròfons de Radio La Xarxa al programa ‘En Joc’ dins la secció Zona UFEC del programa. La màxima dirigent del voleibol català va fer un repàs general de la situació actual del nostre esport a Catalunya, dels projectes en els quals es troba actualment l’ens federatiu català treballant i en les futures accions a desenvolupar, en especial el proper 2016, any de la commemoració del 60è aniversari de la Federació Catalana de Voleibol. A continuació reproduïm la noticia apareguda a ‘La Xarxa’, així com queda a disposició escolar l’entrevista completa:
Maribel Zamora Gómez (Viladecans, 1977) és des de l’abril de 2008 la presidenta de la Federació Catalana de Voleibol, que l’any vinent celebrarà el seixantè aniversari. Encapçala una federació en molt bon estat de salut, explica: les llicències creixen gairebé exponencialment, especialment en categories femenines, i l’ens federatiu viu un bon moment econòmic. La Federació Catalana de Voleibol és la protagonista de la ‘Zona UFEC’ d’aquest dissabte, amb l’entrevista a la presidenta Maribel Zamora. Maribel Zamora és una de les dues dones presidentes a les més de 60 federacions de la UFEC: l’altra és Lucía Pérez, de la Federació Catalana d’Agility.
Per obrir l’entrevista, un missatge optimista. “Estem en un molt bon moment, amb un creixement de llicències molt important a les últimes tres temporades, que ens permet consolidar l’estructura dels clubs i de la mateixa federació”, apunta Zamora. Un bon moment fonamentat en xifres: “aquest any hem incrementat en 49 equips la competició de pista, en diferents categories, però sobretot a la infantil femenina”.
A més, creixen les llicències en una proporció molt destacada: l’augment se situa al voltant d’unes 500 llicències per temporada… per a un total de 6 mil que té la federació.
Una de les bases de creixement és el vòlei femení. En deu anys els equips femenins han crescut un 163%. “Hem trobat el forat de l’esport femení, que tan es reivindica, que d’altres esports d’equip potser no havien trobat”, explica Zamora, tot i que puntualitza: “també hi ha vòlei masculí, no som un esport exclusivament femení. Tenim el problema invers que en altres esports: estem fent polítiques de promoció masculina per augmentar el nombre de llicències també en nois”, exposa.
La federació ha impulsat des del 2008 un fort pla de promoció del voleibol a les escoles. “Segurament és una causa directa del creixement de les llicències dels últims anys”, conclou la presidenta. “El material era un però per als professors; des que hem eliminat l’impediment s’ha vist que és un esport còmode per practicar a l’escola, que facilita la integració de nois i noies i que permet fer jugar alhora grups grans”, afegeix. “El fet d’abaixar les edats en la promoció del vòlei també ens ha facilitat el creixement”.
A l’elit del voleibol hi ha poca presència d’equips catalans: no n’hi ha cap a la Superlliga masculina i només un a la femenina, el Barça. “Passa per diferents factors, però principalment n’hi ha un d’econòmic molt important. El volum de clubs no permet fer les inversions que hi ha en d’altres comunitats autònomes”, diu Zamora. “Hi ha diferents jugadors i jugadores del programa Arc que juguen amb les seleccions estatals de diverses categories, però en la seva maduresa esportiva troben millors contractes professionals fora de Catalunya. Fabriquem jugadors que després exportem, és una realitat”, afegeix.
El voleibol estatal inclou tres categories: Superlliga, Superlliga 2 i la Primera Estatal. “Històricament els equips catalans havien de renunciar a disputar la Primera Estatal per culpa de la crisi econòmica, especialment pel cost dels desplaçaments”.
“Ho hem pogut evitar amb la creació de dos grups, un de masculí i un de femení, formats majoritàriament per equips catalans. Serà una base per preparar els equips per competir després a les dues Superlligues”, conclou Zamora.
Un altre focus d’atracció és el vòlei platja. “Era un esport amb molta pràctica amateur, que s’havia de regular. Introduir la figura dels clubs ens ha permès desenvolupar competicions com la lliga d’hivern, tercer any que la celebrem, amb 48 equips participants. Amb la figura del club estem aconseguint potenciar i promocionar aquesta altra modalitat esportiva olímpica”, afegeix la presidenta.
El 2016 serà un any especial per a la FCVb. Es compliran 60 anys de la fundació de l’ens. Una efemèride que inclourà diferents actes de celebració. “Volem fer visible aquest 60è aniversari, especialment a la prova internacional de volei platja que se celebrarà a Barcelona al maig i al Campionat estatal infantil de clubs que celebrarem al Club Volei Sant Cugat”, explica Zamora.
La presidenta i la seva junta encapçalen també un ambiciós projecte relacionat amb els clubs i la seva comunicació. “Estem iniciant una campanya amb els clubs perquè es preocupin de la seva massa social; des de la federació hem de visibilitzar el nostre esport”. Una campanya que es concreta amb diferents mesures: “estem estudiant que el curs vinent alguns partits es puguin veure per ‘streaming’; és una inversió que farà la federació per facilitar que els clubs tinguin una finestra visible de cara a les empreses i els socis”. “Estem implementant un sistema de marcador ‘on line’ per poder seguir per internet tots els partits que es juguin arreu del territori”, detalla la presidenta.
“Sempre ens surten els números, la clau és no gastar el que no tens; intentem optimitzar al màxim els recursos que tenim”, conclou quan es fa balanç de les xifres de la federació. “Podem repartir més de 50 mil euros en ajudes als clubs; l’any que ve volem augmentar aquesta bossa d’ajuda; no és una despesa, és una inversió. Els clubs són la nostra maquinària per generar vòlei”.
I quina és la relació amb la federació espanyola? “En sóc vicepresidenta; la relació és més que cordial, hi tenim una implicació molt forta, això ens dóna molta tranquil·litat”.
Maribel Zamora és presidenta de la FCVb des del 2008, té mandat fins al 2018. Es veu continuant al càrrec? “El 2018 hauré complert deu anys; no m’he plantejat ni continuar ni deixar-ho, és una reflexió que encara no he fet, perquè tenim molts projectes en marxa. Em faré la pregunta el 2018, la resposta anirà molt relacionada amb si continuo amb la il·lusió de voler fer canvis; serà la clau”.
