Un somni d’infantesa que acaba fent-se realitat. Aquesta és la història de la Mònica Vázquez, una jove jugadora de voleibol que, des que va passar pel pavelló municipal de Sant Cugat quan era ben petita, va veure a les jugadores en acció i es va enamorar del nostre esport, va fer-li una promesa a la seva mare: ‘mama, jo quan sigui gran vull ser com una noia d’aquestes, vull jugar al vòlei’. Ara, amb pràcticament 28 anys, la catalana emprèn un viatge cap a les Illes Canàries per coneixes a sí mateixa mentre gaudeix del voleibol defensant els colors del CV Aguere.
La seva carrera com a jugadora de vòlei va començar ben aviat, amb només 8 anys, quan es va enfundar la samarreta del CV Sant Cugat, equip on s’hi va estar amb algunes amigues de l’escola. Després de cinc anys desenvolupant les seves aptituds com a central, el 2009 va rebre la trucada de la Federació Catalana de Voleibol per entrar al programa de la GET Blume, on va coincidir amb la generació de jugadores com Maria Segura, Camila Maldonado o Patricia Llabrés, entre d’altres. ‘Quan vaig entrar a l’acadèmia van veure que devia jugar de col·locadora; jo no hi estava molt segura, però van veure potencial en mi i sembla ser que varen encertar’, recorda amb nostàlgia Vázquez.
Després de passar fins a quatre temporades a la Blume, la jugadora del CV Sant Cugat va arribar al primer equip després d’escalar en les diferents categories inferiors del club. ‘Vaig guanyar Superlligues júniors, em van donar el premi a millor col·locadora i no vàrem perdre cap partit; era tot un somni per a mi’, assenyala la jove jugadora.
La temporada 2013-2014, amb pràcticament 20 anys, Mònica Vázquez va decidir fer un canvi a la seva vida i va fitxar pel Rote Raben Vilsbiburg alemany. ‘Va ser dur, ja que arribes a un lloc nou, sense conèixer a ningú, amb una cultura diferent i després les coses no surten com esperes’. Després d’acabar la primera temporada, ambdues parts varen decidir trencar la seva unió, i la jove jugadora va decidir aparcar el vòlei per centrar-se en els estudis mentre treballava lluny de casa, concretament a Londres.
Un cop passada la pandèmia del Covid-19, Mònica Vázquez va fer les maletes per tornar a casa, a Sant Cugat del Vallès. A partir d’aquell moment, va tornar a agafar una pilota de vòlei per anar prenent sensacions i no defallir del seu somni, aquell que li havia promès a la seva mare anys enrere. Havent passat de forma puntual per clubs com el CV Vall d’Hebrón o l’SD Espanyol, aquest inici de temporada li ha arribat l’oportunitat que tant esperava, la trucada del CV Aguere.
‘En Ramón Vargas, gerent del club, va venir a buscar-me a l’aeroport juntament amb la Mika de la Blume, que va ser el meu nexe amb el club; van preocupar-se per que no em faltés de res: tenia a la meva disposició fisioterapeutes, nutricionistes, tot el staff tècnic… encara segueixo en una bombolla’, detalla agraïda la jugadora.
Mònica Vázquez reconeix que ser un esportista professional té les seves idiosincràsies, però que, per poder-li treure bon partit, una persona ha de saber organitzar-se. ‘Has de ser molt disciplinat, cuidar la teva alimentació, fer bons estiraments i estructurar-te correctament els horaris’, destaca.
‘Amb l’experiència que he acumulat durant tants anys de joc, puc aportar una bona distribució de joc i que les atacants, que són molt fortes, puguin acabar els punts i destacar per les seves rematades’ explica Vázquez en relació al que pot aportar amb el seu estil dins el seu nou equip. ‘Tenim present en cada entrenament que el nostre objectiu és arribar a les fases d’ascens; és el que més ens motiva des d’un principi’, assegura.
Vázquez té la creença de que, els valors que s’aprenen amb el vòlei, com la companyonia, el sacrifici i l’esperit d’equip, no es troben en qualsevol altre esport. ‘No és casual tot el que envolta el voleibol, i és per això que la mística que rodeja el nostre joc és única, diria que, fins i tot, inigualable’, conclou.
