Diumenge finalitzava en el Complex Esportiu Hospitalet Nord amb la disputa de tres espectaculars finals l’edició 2016 de la Barcelona Cup. Van quedar enrere d’aquesta manera tres intensos dies de competició, en 8 pistes de 3 pavellons on es van donar cita els 33 equips participants.
La competició infantil va tenir com a clars dominadors als finalistes Ylójárvi de Finlàndia i el CVB Barça, amb una també molt meritòria actuació del CVB Barça Blau que coronava la seva gran temporada emportant-se el bronze davant les finlandeses d’Eura per 2-0. La final va ser ajustada, disputada punt a punt i amb un nivell molt alt. L’encert en els punts finals i l’aportació de Maria Surrallés, MVP del torneig, van resultar les claus per portar el CVB Barça a obtenir per primera vegada el títol de campió infantil de la Barcelona Cup amb un 2-1 d’infart.
En la categoria cadet l’RTC Groningen d’Holanda acudia com cada temporada amb un equip imponent física i tècnicament, però va topar a la final amb un CVB Barça inspirat, que recolzant-se fonamentalment en el seu rendiment col·lectiu i amb una destacada Fiona Moreno (MVP), va aconseguir fer-se amb el triomf final al desempat i recuperar la copa que havia obtingut el 2014 en la primera edició de torneig. El tercer lloc va ser per al CVB Barça Blau que es va prendre revenja de la derrota a primera ronda davant l’equip italià Stella Marconi.
El torneig juvenil es va caracteritzar pels marcadors igualats que van allargar les jornades prèvies amb partits atractius i de màxima tensió. En les finals, el CV Viladecans es va imposar 2-0 en la lluita per la cinquena plaça davant l’Atlàntic Doni Madalena, mentre que el CEV L’Hospitalet derrotava en el tie-break al MVC Berlin i es quedava amb la medalla de bronze, abans de la gran final. La disputa pel títol va ser extraordinària. El Liedon Parma Firestar s’avançava en el marcador i es posava en el segon set amb diverses pilotes de campionat, però les bicampiones d’Espanya amb una exhibició d’orgull van consumar una remuntada memorable, arribant al tie breack, no van afluixar i van tornar a celebrar com en la primera edició.
