Tots els pares solen sentir-se orgullosos quan els seus fills competeixen a qualsevol esport d’alt nivell, ja sigui a futbol, basquetbol o, en aquest cas, voleibol. Però, què passa quan dues germanes s’enfronten entre si? A qui s’anima? “No creiem que els nostres familiars vulguin que guanyi una o altra; només que les dues juguem bé, així com divertir-nos sobre el parquet”, asseguren les protagonistes d’aquest reportatge.
Natalia i Carol Matamoros són dues germanes que es porten pràcticament dos anys entre sí, i que juguen al Barça CVB i al MCR Premià de Dalt de Superlliga Femenina 2. Ambdues han passat pel programa de tecnificació GET Blume, si bé una d’elles hi ha passat quatre temporades potenciant les seves habilitats com a jugadora. “Ha estat la millor etapa de la meva curta carrera, sense cap mena de dubte”, apunta Natalia Matamoros, referint-se al vincle creat amb les companyes, qui s’han convertit en les seves millors amistats; les hores d’entrenaments i l’ambició per assolir el més alt nivell possible “Gran part del que som avui com a jugadores li devem al Miguel, que va ser capaç de treure el millor de nosaltres”, manifesta Carol.
Naturals de Salou, ambdues varen iniciar-se en el vòlei de ben petites després de provar diferents esports. “El nostre pare hi havia jugat sempre, i ens va transmetre aquesta il·lusió en un obrir i tancar d’ulls”, comenten. “Aprofitàvem cada estona i cada emplaçament possible per jugar a voleibol, ja fos a la platja, al jardí o quan anàvem d’excursió”, recorden amb enyorança.
Pràcticament calcades fora de la pista, les germanes Matamoros es consideren persones sensibles, amables i gracioses. Un cop es corden les sabates, les personalitats canvien. La Natalia té un caràcter ambiciós i sempre vol arribar el més amunt possible en tot el que es proposa. En canvi, la Carol és una persona molt temperamental, d’aquelles que sempre juga amb el cor i que, segons la cara que fa, saps si té un bon partit o no.
Compartint posició dins la pista, la de receptores, ambdues germanes prefereixen, de moment, no jugar plegades. “Es una possibilitat que hem tingut, però que hem rebutjat perquè, al cap i a la fi, cadascuna lluitaria per ser titular, cosa que implicaria que l’altre estigués a la banqueta”, fan saber la Natalia i la Carol. “L’únic bo de jugar plegades seria que els nostres familiars no tindrien el cor dividit i anirien a animar-nos en la mateixa direcció”, comenten entre riures.
De cara a un futur, les dues tenen clar cap on anar: “volem arribar a la Lliga Iberdrola i tenir un paper destacat en els nostres respectius equips; no ser suplents i jugar unes estones, sinó ser capaces de posar-nos l’equip a les espatlles en moments de dificultat”, concreten. “És cert que som molt joves, que fa res que teníem 20 anys, però ens agradaria jugar, si el físic ens ho permet, fins als 35 anys”, conclouen.
