En Gerard Osorio (Sabadell, 1993) té les idees molt clares, igual que el seu joc en atac dins la pista de voleibol. Des que comencés a jugar amb la seva germana quan només era un cadell, en Gerard ha sabut que volia dedicar-s’hi professionalment i, que per això, havia de treballar de valent, fer cas dels consells d’aquells que en saben més i continuar lluitant per un somni que, des de fa una dècada, s’està complint. “Val la pena fer segons quins sacrificis per tal de poder arribar a ser professional; ja sigui sortint fora de la teva zona de confort, entrenant més del que voldries o passant temps lluny de família i amics”, explica de forma serena Osorio.
Format a les categories inferiors del Club Natació Sabadell, en Gerard ha jugat pràcticament tota la seva vida d’oposat, la posició que més li agrada ocupar a la pista. Quan va passar per la Blume, on va fer un salt qualitatiu tècnicament, el sabadellenc va ocupar la posició de receptor. “Quan estàs en una etapa formativa està bé que aprenguis a moure’t en diferents posicions, però un cop creixes, has de definir de forma clara la teva posició a pista”, concreta. Tot i que ajudo als companys a fer recepcions de serveis amb potència o efecte, en Gerard es desenvolupa des de fa pràcticament una dècada com a oposat.
El seu inici com a professional va ser fora de les nostres fronteres, concretament a la Ligue A Masculine francesa, defensant els colors de l’Asul Lyon Volley. “Em sentia una mica estrany quan hi vaig arribar; allà, els companys tenen les seves coses a fer, la seva família amb fills, i jo, amb 19 anys, allunyat de la meva família i en un entorn totalment diferent”, exposa Osorio. El jugador sabadellenc, però, n’extreu una valoració positiva del seu pas per França, ja que, segons ell, “vaig aprendre molt a escala professional i personal”.
Després de passar dues temporades a França, Gerard Osorio va tornar a Espanya per jugar en equips com el Teruel, el Palma o el Sòria, abans de tornar a casa i defensar els colors del Barça Voleibol. En cap d’aquests clubs ha estat més de dues temporades, un fet que, en part, no és voluntat d’un mateix. “Per alguna raó o per una altra, has de fer les maletes i canviar de conjunt a final de temporada”, proclama.
A totes les ciutats on he jugat guardo bons records. Per exemple, a Teruel, fora de la pista vaig gaudir-ho perquè compartia pis amb dos companys de Sabadell; o a Sòria, hi havia un gran ambient amb els tècnics, així com quan érem per la ciutat”, assenyala. Fa dues temporades, Osorio va tornar a Catalunya per defensar els colors del Barça Voleibol, amb qui va aconseguir l’ascens a Superlliga Masculina. “No està pagat estar a prop de la teva família, jugar a vòlei i, després del dia de partit, poder fer plans amb els amics de tota la vida”, observa amb enyorament.
Després d’un estiu complicat, Gerard Osorio ha fet les maletes i ha posat rumb a Petrer (Alacant), on compartirà vestuari amb un altre ex Blume com Hèctor García. “Sabem que som un equip nou a la categoria i que, si volem seguir aquí, fer copa o play-off, hem d’entrenar molt i de la millor manera possible”, explica amb certa motivació. En Gerard, que destaca per ser un jugador que uneix tots els vestuaris on ha estat, diu que “tractaré d’ajudar en les petites coses que a simple vista són invisibles però que, a la llarga, són d’agrair”. En aquest sentit, el català s’assegurarà de tenir motivats i ben cuidats als joves jugadors que provenen del planter del club, un equip que ha pujat a l’elit del vòlei espanyol procedent d’un conjunt escolar.
