El Barça CVB obté un altre campionat i, aquest cop, tirant d’èpica. El conjunt blaugrana, defensor del títol de campiones de la Copa Princesa l’any passat, tornava a una final enfrontant-se a un rival ben conegut, el CV Melilla, amb qui brega habitualment a la lliga regular de la Superlliga Femenina 2. D’aquesta forma, els dos conjunts repetien la final celebrada la temporada anterior, on el club català també va imposar-se.
L’encontre, celebrat al poliesportiu de Santa María de Guía (Gran Canaria) començava decantant-se per l’equip de blau, que sorprenia el Barça CVB desplegant un joc equilibrat i sense errors, superant així a les blaugrana en defensa. La gran distribució de joc de Greta Martinelli i uns encertats atacs per part de Paula García posaven el 2-0 en el marcador, deixant contra les cordes a l’equip blaugrana.
Amb la intenció d’oferir una imatge diferent i mostrar el caràcter que les va dur fins a la final, el Barça CVB no va titubejar a la tercera mànega i va forçar el quart set, demostrant així la qualitat que atresora l’equip d’Adrián Fiorenza. En el quart set, el CV Melilla va tenir l’oportunitat d’aconseguir la victòria, arribant a la recta final amb tres punts d’avantatge. No obstant això, la pressió els va jugar una mala passada, permetent així al Barça CVB recuperar-se i forçar el tie-break.
En el tram decisiu de l’encontre, on cap dels dos equips volia cometre errors per no donar avantatge al rival, l’intercanvi de cops va ser la tònica habitual fins als punts finals. Va ser aleshores quan el conjunt blaugrana va agafar una mínima renda que els va permetre tancar el partit per la mínima diferència (13-15), assegurant-se així una remuntada èpica i enduent-se, novament, la Copa Princesa.
