Llicenciat en Educació Física i amb dos postgraus, Ángel Saura s’ha convertit en un dels animadors amb més renom del panorama espanyol per l’experiència que aporta. I es que, amb més de vint anys fent aixecar dels seus seients el públic de les diferents competicions de voleibol, Saura intenta renovar-se dia rere dia per arribar al màxim de gent possible. “Poder fer que s’allarguin uns aplaudiments més de tres minuts et posa la pell de gallina”.
Després de més de vint anys lligat a aquesta professió, com es manté la il·lusió per a continuar treballant amb les mateixes ganes que el primer dia?
Al final, quan passa molt temps, el primer que has de fer és parar-te un moment, girar la vista enrere i recordar tot el que s’ha viscut. I, es que, quan una persona es diverteix amb la feina que desenvolupa i tracta de millorar, sempre hi ha un rèdit. En el meu cas, per exemple, l’objectiu que em marco és el d’arribar al màxim de gent possible.
Quin dia de competició estacaria per sobre del la resta? Per què?
Fa bastants anys, a Isla Canela (Huelva), es va disputar un torneig on durant un parell de dies s’omplien per complet totes les grades. En un partit en concret, els jugadors van arribar gairebé a realitzar entre 25-30 tocs abans de que finalitzés el punt. Un cop acabat, la gent es va tornar boja d’emoció amb 3 minuts d’aplaudiments, als quals els hi vaig agregar el fil musical, fent que l’animació a la graderia arribés a nivells insospitats. Poder mantenir un nivell tan alt d’emoció en un públic et posa la pell de gallina.
Quines característiques ha de tenir un bon animador? Quina és la teva millor qualitat: speaker-dj o animador?
Connectar ràpidament amb el públic, saber quin radi d’edat figura en les graderies… Al final, quan la gent està animada, reforça l’adrenalina dels jugadors a pista i crea un “show”, que és del que es tracta al vòlei platja.
Al final totes les qualitats van vinculades. S’ha de conèixer la música per a fer vibrar al públic, a més de saber adaptar-se a ell en tot moment. És cert que a Espanya no està molt desenvolupada la funció de l’animador musical i no se li dona una gran importància, ja que no s’analitza correctament la música ni es trenca un fil perquè l’animació no resulti monòtona. És molt difícil que tinguis a un públic 7-8 hores a la platja si no li saps transmetre una cosa concreta.
Entenc que una prova requereix d’una àmplia preparació. Quant temps li dedica a planificar?
És com una noria, sempre estàs donant-li voltes. Sempre estàs preparant coses sobre la marxa i ràpidament, per tant, no et sabria donar una xifra concreta. A més, algunes vegades cal reeducar al públic, perquè alguns fils musicals no s’adapten a les circumstàncies del torneig o costa que els mateixos aficionats vulguin seguir animant.
És la primera vegada que assistirà a un Vichy. Li fa especial il·lusió per ser la primera vegada? Quines expectatives té sobre aquest tema? Que reptes et marques personalment en aquesta competició?
Si, certament. El nerviosisme de saber que podem intentar donar un “show” extra al públic perquè els aficionats vagin d’una ciutat a una altra seguint el circuit està allà. L’objectiu principal és dinamitzar el públic i que l’espectacle de la sorra es transmeti cap a la graderia.
Què coneixes del circuit català (Vichy) i els seus jugadors?
Pel que jo havia vist, és un circuit ben muntat a nivell estructural, amb bons jugadors que fan que el torneig sigui igualat i espectacular. Enguany hem pogut unir sinergies per fer que creixi més a nivell d’audiències i seguiment.
Té també planejat algun un altre esdeveniment al llarg d’enguany? Nacional o internacional?
Sí, tinc l’Europeu sub-18 que es fa a Madrid. I les dues proves de Pro Tour a Madrid (el mes de maig) i amb un altre tipus de proves dins del voleibol que estan pendents de tancar.
Ha cobert tant voleibol pista com de platja. Amb quin dels dos es queda? Per què?
Bona pregunta. En principi em decantaria per la platja, perquè la gent simplement per està en una zona geogràfica més directa. És a dir, les persones que són allà prenent el sol o banyant-se i veuen l’espectacle del vòlei platja, s’acosten i s’hi queden; a més de desinhibir-se més que en pista. I, es que, en el vòlei pista, l’ambient sol ser més seriós i competitiu, no tant distès com a la platja.
