A una setmana de començar la Copa de la Reina, la Federació Catalana de Voleibol es posa en contacte amb representants catalanes dels clubs que han aconseguit la classificació per a l’esdeveniment a les Illes Balears. Per començar, Aina Berbel, capitana de l’únic equip català a la competició, el DSV CV Sant Cugat, atén a l’ens federatiu per donar la seva visió i el seu punt de vista sobre un torneig que aplega cada any a centenars de persones.
Què suposa com a esportista jugar una Copa de la Reina?
La veritat que és una experiència molt bona, enriquidora i positiva per a totes les jugadores, perquè significa que has quedat entre els vuit millors equips de la classificació, ergo has hagut de fer molt bona feina durant el transcurs de la primera volta. Per tant, jo, personalment, estic molt contenta d’haver pogut tornar a classificar i jugar una altra copa, juntament amb el Sant Cugat, en una temporada que és dura, i crec que comptar amb aquesta recompensa sempre és gratificant.
És una de les competicions més desitjades i esperades de l’any? Per què?
Sí, és una de les competicions que tots els equips esperem, ja que, per exemple, la Supercopa només la disputen el primer i segon de la temporada anterior, i la Copa de la Reina al final són els vuit millors equips, i crec que així també es pot donar l’oportunitat als equips que ronden el setè o el vuitè lloc. Jugar la Copa és una capsa de sorpreses, si guanyes passes de ronda, i si perds marxes cap a casa, i com equip ho dones tot i les emocions són un factor clau a tenir en compte.
El fet de ser un esdeveniment curt dona peu a resultats ‘difícils d’imaginar’?
Un esdeveniment tan curt pot donar peu a resultats que un no s’imagina, per exemple, a la Lliga Regular. Quan t’hi enfrontes a la Copa, tot pot passar. Com he dit, és una competició on juga un paper fonamental l’emoció, i totes sabem el que ens hi juguem a la Copa. Tothom vol passar de ronda i tots els equips anirem amb una motivació extra que doni peu a resultats que potser no s’esperen.
El vostre equip sol rendir bé últimament a la Copa de la Reina.
Sí, la veritat és que l’any passat vàrem aconseguir el millor resultat de la nostra història, arribant fins a les semifinals i caient davant l’Avarca per 3-2 després d’un encontre molt emocionant. Rendir bé un any no implica que ho facis igual sempre, ja que, per exemple, aquest any comptem amb entrenador nou, un equip diferent i dinàmiques diferents, i això pot influir a què la competició pugui ser diferent. En aquesta ocasió, en ser més equips, comencem des dels vuitens de final, i hem de jugar més partits si volem arribar a la finalíssima. No sé aquest any com sortirà la jugada, però si sé que anirem a donar-ho tot, com hem fet sempre, i sense importar el resultat, més enllà de gaudir de l’experiència que podrem viure com a grup.
En aquests tornejos sempre hi ha un favorit, i en aquest cas és l’Hidramar. Com es derrota a un colós així?
No és habitual, però en aquesta ocasió la lliga està molt disputada i és el primer cop que l’Hidramar no és el líder de la categoria, ja que el Heidelberg Volkswagen està molt fort. Aquesta setmana juguem contra elles i és a l’equip a qui ens enfrontem a la Copa. Independentment de l’equip que sigui, crec que no hi ha una tàctica o tècnica per a derrotar-les; si elles estan al 100% nosaltres devem de fer-ho al 110% per a poder tenir opcions de fer-nos amb l’encontre.
La Lliga Regular cada any es troba més i més ajustada, i les diferències són ínfimes. És una cosa del nivell o del calendari?
Pel que fa a la classificació, la Lliga cada cop està més ajustada, crec que és l’any que estic veient més canvis, on no hi ha dos favorits per sobre de la resta (Logroño i Haris). Aquesta temporada 24-25 els equips s’han reforçat molt bé, i no crec que sigui pel calendari, sinó perquè els conjunts fa temps que treballen molt bé i es comencen a veure els resultats de mica en mica. El nivell augmenta i, per tant, cada setmana pots passar de novè classificat a quart i al revés.
Sempre compteu amb el suport dels aficionats, que us han seguit des de fa anys, comptant així amb certes expectatives. Us pot arribar a pesar la responsabilitat en algun moment?
L’afició del Sant Cugat ens segueix a tots els partits i, més que expectatives, hi ha molt de suport independentment del resultat. Això crec que és molt maco, ja que, tot i les derrotes, la gent continua animant, i crea un caliu que ens motiva més per esforçar-nos, si pot ser, amb un extra de cara al següent encontre.
Et trobes satisfeta amb el rendiment personal que estàs donant aquesta campanya?
Pel que fa al rendiment personal, sempre hi ha temporades millors i d’altres de pitjors. Intento treure una lectura positiva de tot, veure el que he millorat des que he començat a jugar a vòlei i, al ser tan passional, intento acabar els partits sabent que no m’ha quedat res per donar en cada partit. Independentment de com jugui jo, m’agrada saber que el meu equip està fent les coses bé i, si puc aportar mentre dono el meu màxim, benvingut sigui.
Per finalitzar. Un pronòstic per a aquesta edició?
A mi no m’agrada mullar-me gaire, perquè és una competició plena de sorpreses i mai sabràs que pot arribar a succeir. Tinc clar que hi ha un favorit, el Heidelberg, amb qui jugarem els vuitens de final, que ha demostrat ser súper regular durant tota la campanya, i han perdut només un partit. Se les veuen cohesionades com a equip, i si hagués de mullar-me, seria per elles, però pot passar qualsevol cosa i, Menorca, jugant a casa, també pot donar la sorpresa.
