El receptor català Isaac Valiño, format a la GET Blume, es troba a escasses hores de disputar una nova edició de Copa del Rei amb el Pamesa Teruel Voleibol, un conjunt històric a la Superlliga Masculina i que no s’enduu el títol des de 2020. L’esportista es pren el torneig amb cautela, sabedor que, primerament, han de superar a un Conectabalear CV Manacor que es troba fent bé les coses aquesta campanya. Tot i això, Valiño posa de manifest el treball fet per tota la plantilla per millorar de mica en mica, arribant a la 50ª Copa del Rei imbatuts aquest 2025.
Com veus un esdeveniment com la Copa del Rei a escassos dies que comenci el torneig?
Ens el prenem amb moltes ganes, il·lusió i en un bon moment, tant anímic com de joc i resultats. Portem 7 victòries consecutives a la lliga i estem imbatuts aquest 2025, així que duem una bona dinàmica per afrontar un torneig tan especial com és la Copa del Rei.
Amb avançar a la següent ronda, ja estaria complert l’objectiu?
Nosaltres sempre som una mica ambiciosos amb el que volem. Sí que és veritat que el focus el tenim en el primer partit contra Manacor, que sense cap mena de dubte serà molt complicat, ja que aquest any estan jugant molt bé, tenen molts bons jugadors i, al final, hem d’anar pas a pas. En cas de superar-lo, tot el que vingui, benvingut serà.
Quin és el conjunt favorit avui en dia per guanyar la Copa a Saragossa?
Sí que és cert que aquesta temporada és de les més igualades que recordo, ja que el Guaguas s’ha deixat punts contra alguns equips, tot i que en principi hauria de ser el principal favorit al títol. No hi ha un clar favorit i això és l’ingredient principal d’aquesta Copa.
Amb quines sensacions arriba l’equip a la competició? I en l’àmbit individual, com et sents?
Boníssimes. Estem entrenant molt dur, ens hem estat preparant tot l’any per aquest primer objectiu que era entrar a la Copa del Rei, i ara toca gaudir-ho.
En l’àmbit individual em sento bé, desitjant poder aportar el màxim a l’equip i pensant a poder superar el primer mur que és el de Manacor.
És un torneig ràpid i volàtil, on cada punt compta i si perds un partit marxes a casa. Ho trobes un al·licient o un inconvenient?
Que sigui un torneig d’aquest calibre és una arma de doble fil, perquè, al cap i a la fi, no es premia la regularitat de la lliga, sinó que els tres dies clau estiguis bé, és a dir, que tinguis una regularitat a curt termini. Si tothom és a la Copa és perquè et poden guanyar, i no ens podíem refiar de ningú.
De quina forma es prepara un esdeveniment com la Copa? És un torneig especial per als jugadors?
Es prepara des del principi de temporada. No crec que hi hagi una preparació específica per aquesta competició perquè al final, només uns dies abans, tens la ment centrada en la Superlliga, i en qüestió d’hores l’has de canviar i enfocar-la en el rival de la Copa.
Clar que és un torneig especial per a nosaltres. Jo tinc la sensació, de quan jugàvem Campionats d’Espanya en edat cadet o juvenil, que tots els equips es congregaven en el mateix lloc i jugàvem contra equips d’arreu d’Espanya. Tiro la vista enrere i m’entra certa nostàlgia, ja que viure la Copa em transporta a aquests moments viscuts on el transcurs dels esdeveniments són molt similars.
La zona alta de la classificació es troba cada cop més ajustada. A la pista trobeu que existeix una igualtat molt justa o les diferències són molt grans?
Qualsevol aficionat de vòlei segur que està gaudint durant el transcurs d’aquesta campanya, perquè s’estan veient sorpreses, perquè d’altres que han de tenir més opcions a guanyar es deixen punts… aquest any la lliga és molt i molt entretinguda.
No trobo que hi hagi molta diferència entre plantilles, el forat entre els ‘grans’ i la resta és petita; San Roque, per exemple, va guanyar-nos a nosaltres i Sòria, i ara és en una bona zona de la taula classificatòria.
Formes part d’un conjunt que habitualment compta amb un bon bagatge a la Copa. Sents pressió per arribar a uns estàndards?
Pressió cap. El club no ens posa cap pressió, sí que és veritat que la motivació i l’alè de l’afició ens impulsa com a esportistes, tenim una gran responsabilitat de representar un club històric com Teruel, i sempre hem d’intentar posicionar-nos el més amunt possible.
De cara a la finalització de la campanya, quins objectius es marca el club? I tu com a esportista?
D’aquí a final d’any volem continuar escalant posicions a la Superlliga Masculina, ja que durant la primera volta no vàrem trobar la regularitat que estem assolint ara, i això ens ha penalitzat. Al final de tot s’aprèn, i els estàndards que ens marca el club són els de continuar escalant posicions mentre es pugui, i en els ‘play-offs’ també.
Per últim. Un resultat per a aquesta Copa? Qui s’endurà el trofeu? En quina posició creus que pot finalitzar el teu club?
Espero que el campió sigui Teruel, que li donem una gran alegria a l’afició, a la ciutat, i a nosaltres mateixos, ja que crec que som un dels equips que més durament ha estat treballant per millorar i per assolir els objectius com el de ser a Saragossa per la Copa del Rei.
