Mireia Orozco és una jove jugadora de voleibol catalana que, després de passar pel Centre de Tecnificació Català de Voleibol GET Blume, ha aconseguit fer carrera. Havent vestit els colors del CV Sant Cugat, el Barça CVB, el KA Akureyri i l’Avarca de Menorca, Orozco diu adéu a les pistes pel fet de no poder compaginar la seva passió, el vòlei, amb la seva feina, la fisioteràpia. “Sempre ha estat complicat poder dur a terme ambdues coses, però ara era més exigent que mai i havia de sacrificar-ne una de les dues”, assenyala.
Per a qui no et conegui, qui és la Mireia Orozco?
Em dic Mireia Orozco Andreu, sóc jugadora professional de voleibol, ex-Blume i he estat jugant en diferents equips com el CV Sant Cugat, el Barça CVB, el KA Akureyri i, aquestes dues últimes campanyes, he defensat els colors de l’Avarca de Menorca.
Et retires amb 30 anys… és una retirada o és una pausa?
Em retiro, ja que porto tres anys compaginant feina i voleibol, i és complicat. A mesura que passen els anys, la feina va augmentant i ser capaç de compaginar les dues coses cada cop era més complicat.
Quins són els motius pels quals has decidit abandonar les pistes?
Durant les últimes tres temporades ha compaginat el vòlei amb feina de fisioteràpia. Sempre és complicat poder desenvolupar una tasca com és el voleibol amb la feina, però aquesta temporada, on tant la campanya de voleibol com la de fisioteràpia ha estat més exigent que mai, he decidit fer una passa al costat, sacrificar-ne una de les dues i dedicar-me exclusivament a la meva professió.
Explica’ns també… aquest és el futur que t’imaginaves quan vas començar a jugar a voleibol? On van ser els teus inicis?
Quan vaig començar en el món del voleibol no albirava un futur… només jugava per a divertir-me i passar-ho bé amb les meves amigues de la classe. Amb el pas dels anys em va començar a agradar cada cop més i d’allà vaig acabar passant per la Blume, el Sant Cugat, el Barça, a Islàndia i les dues últimes temporades a Menorca.
Com va ser la teva etapa a la Blume? Creus que va ser una etapa imprescindible per al futur que has tingut després?
La Blume ha estat una gran ajuda. Estàs entrenant més hores a la pista, ja no només l’aspecte tàctic i tècnic, sinó que el físic també millora. Tot aquest volum extra de feina, sense tu saber-ho, ajuda i molt per a un futur com a esportista professional, i això s’agraeix.
Has passat per diferents equips de Superlliga i també la Selecció Espanyola…
N’extrec una gran experiència i, sobre tot, aprenentatge de cada un dels equips on he estat fins avui dia. Defensar els escuts dels millors equips catalans de l’elit és una cosa que no havia imaginat mai que podria succeir-me. A més, crec que era òptim marxar fora per tal de provar el meu nivell i alhora valer-me per mi sola en un indret totalment desconegut com era Islàndia. Per últim, el fet de poder jugar amb la Selecció Espanyola és i ha estat un honor, ja que he pogut compartir vestuari amb les millors jugadores del nostre país, i amb algunes d’elles comparteixo una gran amistat.
El teu últim equip ha estat l’Avarca de Menorca, jugant per aconseguir Copes de la Reina, lluitant per la lliga.. Com ha estat aquesta última etapa?
Doncs aquí, a Menorca, he pogut tenir la sort de jugar competició europea, Copa de la Reina i el Play-Off pel títol de lliga. Aquesta última temporada, però, hem pogut sortir campiones de Copa, així com finalitzar en segona posició a la competició domèstica. A la Lliga europea vàrem caure a la fase de vuitens de final, per la qual cosa puc sentir-me satisfeta amb l’actuació que hem pogut realitzar en una temporada que ha estat difícil i llarga.
