Geo Klug: “Em va encantar competir al Vichy Catalan Vòlei Tour, el nivell és molt alt”

Georgina Klug (Santa Fe, 11 de juny de 1984) és una exjugadora professional de vòlei platja i voleibol pista argentina. Dues vegades campiona de la lliga argentina a pista, va ser capitana de la selecció argentina de voleibol, abans de jugar amb Ana Gallay, amb qui va obtenir la medalla d’or en els Jocs Panamericans de 2015. Un any més tard, al 2016, van aconseguir classificar-se pels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro com a representants argentines, un dels majors somnis que pot assolir un esportista d’elit. Retirada de la màxima exigència fa uns anys per a dedicar-se a les seves filles, Klug passa part de l’estiu a Catalunya promocionant el voleibol i, alhora, competint al Vichy Catalan Vòlei Tour – Campionat de Catalunya, on ja ha aconseguit una quarta posició. L’exjugadora destaca que gràcies a la bona organització de l’esdeveniment, el nivell amb el que s’ha trobat és molt elevat, cosa que permet gaudir d’un bon espectacle durant tot el cap de setmana.

Explica’ns per a qui no ho sàpiga… qui és Georgina Klug?

Quina pregunta més difícil de respondre! La definició que més s’hi pot acostar és que soc una persona que busca experimentar, gaudir i aprendre de les experiències i rols que vaig exercint en la vida.

Quan i com vas començar a relacionar-te amb el voleibol?

Vaig començar a jugar a la casa de cap de setmana de la meva família de molt petita i quan als 13 anys vaig jugar a un club immediatament es va transformar en la meva passió, sobretot perquè era una nena súper inquieta que necessitava expressar-se en moviment.

Has tocat pista i platja… amb quin dels dos et quedes?

Vaig tenir la possibilitat de representar a l’Argentina en els dos esports i jugar com a professional també en tots dos, per la qual cosa vaig viure durant gairebé 15 anys de l’esport i això és un privilegi. De cadascun es poden treure diferents coses: per exemple, en la pista, em quedo amb el treball en equip, els valors que vaig aprendre, i les amigues de tot el món que encara avui són part de la meva vida, com les meves amigues de Lleida. En canvi, a la platja, em quedo amb l’aprenentatge de la superació personal, l’autogestió i el desenvolupament mental i físic que implica competir-lo a alt nivell.

Vas complir el somni de qualsevol esportista d’estar en uns Jocs Olímpics. Què vas sentir llavors? Amb quins records et quedes?

Per a mi el més important va ser el camí olímpic, que va implicar moltíssims desafiaments, compromís i el vam gaudir un munt. El que recordo més és aquest procés de quatre anys i l’alegria de la classificació. A més, vam tenir la sort que els JJ.OO. van ser a Rio de Janeiro, molt prop de casa, així que vaig sentir vibrar la tribuna per primera vegada representant a l’Argentina i amb l’alegria de tenir a la meva família i amics acompanyant-nos.

A què creus que es deu el teu èxit esportiu?

El que puc veure com una cosa constant en el meu camí és la meva passió i ganes d’aprendre, la meva convicció que tot és possible i la meva actitud que crec és un conjunt de tot això.

Quines han estat les claus d’aquest èxit?

No sabria dir-te aspectes clau, però sí que alguns que no he negociat mai han estat la determinació, el treball dur (tant personal com en equip) i, sobretot, la diversió per fer el que més m’agrada.

Quin és el motiu que et trobis lluny de la competició d’alt nivell?

En 2017 per primera vegada vaig sentir menys motivació per a entrenar i menys determinació pels objectius així que vaig decidir deixar d’entrenar i competir. Vaig començar a obrir-me a nous projectes i van arribar les meves dues filles Fiona i Simona, que van transformar la meva vida. La veritat és que no vaig tornar a sentir el desig de dedicar-me a entrenar per a competir a alt nivell.

Què t’ha portat a competir a les platges de Catalunya? Ho havies fet anteriorment?

No havia competit mai a vòlei platja a Catalunya, però sí que vaig jugar vòlei pista a Lleida al 2008 i vaig tenir una experiència molt bonica. Vam arribar aquí fa poc més d’un mes per a fer unes vacances amb esport. Vam ser convidats pel Club Bellvei per a col·laborar amb ells en uns projectes. A més, la meva parella també va participar en un campus al JC Vallbona (Granollers) i està donant entrenaments de vòlei platja al Beach Voley Garraf Villanova i jo vaig tenir l’oportunitat de donar una xerrada a Sant Just amb qui va ser el meu entrenador, Mariano Singer. Des que vam posar un peu a Catalunya totes les persones amb les que tractem ens han obert les portes i ens han tractat de meravella. Això de jugar va sorgir després, aprofitant l’oportunitat d’estar a Catalunya i em va encantar, vaig gaudir molt de tornar a competir.

Què t’ha semblat el circuit després de participar en un parell de proves? Què destacaries i què milloraries d’aquest?

El circuit em va agradar molt, el nivell va ser molt bo i vaig tenir l’oportunitat de gaudir partits molt igualats. El que més destacaria serien tres coses: l’organització; el sistema de “qualy”, ja que en organitzar-se tot en dissabte crec que fa que puguin participar en més proves els jugadors que estudien o treballen fins al divendres; destacar també el Vichy Plus, la qual cosa permet que tots els que no van passar “qualy” tinguin la possibilitat de competir.

Creus que està prou reconegut el vòlei platja a nivell mundial? Què creus que és necessari perquè aquest creixi i tingui major difusió?

Sens dubte el vòlei platja és un esport en desenvolupament a nivell mundial, molt jove en relació al de pista. Veig que és un esport que cada vegada suma més seguidors, m’agrada molt com a Europa es juga a nivell amateur. A nivell de competició mundial i professionalització crec que encara falta molt, sobretot la possibilitat que hi hagi més tornejos i millors premis perquè els jugadors puguin dedicar-se de manera exclusiva a la competició d’alt nivell.

Què significa l’esport per a tu?

Crec que sempre va ser un mitjà i no un fi en si mateix. Avui sento que va ser un mitjà per a expressar-me, per a desafiar-me i aprendre, per a viure experiències, conèixer llocs i fer amics, al mateix temps que era el meu treball i per això em considero molt privilegiada. El significat que té avui en la meva vida a més dels fruits de tot el que vaig viure, estic començant a descobrir-lo.

Facebook
Twitter
LinkedIn
Desplaça cap amunt